Des de que vaig iniciar la carrera de mestra d’educació musical a la Universitat de Barcelona vaig tenir clar que el món de la pedagogia m’apassionava. Paral•lelament a la diplomatura realitzava els estudis musicals de grau mitjà al Conservatori Municipal de Barcelona. Al finalitzar aquests estudis vaig decidir continuar estudiant a l’Escola Superior de Música de Catalunya en l’especialitat de pedagogia de la guitarra perquè considerava que era una forma d’ampliar la meva formació com a mestra i alhora descobrir noves facetes dins del camp de la pedagogia. Actualment estic cursant l’últim curs de superior.

Per tal de donar sentit a la formació que estava rebent vaig sentir la necessitat d’acostar-me a la realitat de les aules i vaig començar a treballar. L’any 2001 vaig començar a treballar al Taller de Música de Badalona on he donat classes de llenguatge musical, cant coral i guitarra. Des de fa tres anys soc coordinadora del departament de llenguatge musical i actualment d’un projecte d’innovació pedagògica. A més a més des de fa dos anys soc mestra de llenguatge musical i cant coral al Centre d’estudis musicals d’Alella.

1. Fase pre-descriptiva

1.1 Selecció, identificació i justificació del problema.

Aquest estudi pretén comparar les assignatures que cal impartir per a obtenir la titulació del grau superior de música en dues especialitats diferents de l’àmbit de pedagogia: pedagogia de l’instrument i pedagogia de la formació general bàsica.
El treball fa referència al pla d’estudis vigent en l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Aquestes assignatures les hem classificat en sis grans grups: instrumentals /interpretatives, humanístic-social, tecnològic, pedagògic, llenguatge musical I crèdits de llire elecció.
El que es pretén es extreure’n dades concretes sobre el nombre de crèdits que s’imparteix a cada especialitat i comparar-ne el resultat per tal de extreure’n conclusions.
Cal dir que la classificació no és senzilla ni aleatòria sinó que intenta seguir uns criteris que fan referència als grups proposats.

1.2 Plantejament de la hipòtesi

Tenint en compte que les dues especialitats es troben dins l’ambit de pedagogia crec que el nombre de crèdits d’assignatures incloses dins d’aquest grup hauria de ser força similar. En canvi, l’especialitat de pedagogia de l’instrument hauria de tenir un nombre molt superior d’assignatures instrumentals/interpretatives que pedagogia general. La resta de blocs haurien de tenir el mateix nombre de crèdits o força igualat.

1.3 Delimitació de la investigació

L’estudi és limita a comparar el nombre de crèdits de les assignatures i la classificació d’aquestes en els blocs proposats. No s’aprofundirà en el contingut o els objectius de les assignatures o en altres aspectes.
Com a eina d’estudi es farà servir una taula per a cada especialitat i que reflecteixi aquesta classificació. A continuació s’elaborarà un gràfic de barres on s’inclouran les dades obtingudes en ambdues especialitats per tal de facilitar la comparativa.

2. Fase descriptiva
Aquesta fase està elaborada en el document d’excel adjunt i que porta per títol: Pla d’estudis pedagogies.

3. Fase interpretativa

Segons les dades obtingudes podem observar que les dues especialitats tenen el mateix nombre de crèdits, però la repartició d’aquests segons la classificació que he fet, és molt diferent.
Hi ha algunes assignatures que podrien estar incloses en altres grups de la classificació. He optat per tenir en compte el que aquella assignatura pretén. Així doncs, l’assignatura d’informàtica per a l’educació musical respon al grup de les de pedagogia. En canvi introducció a la tecnologia musical faria referència a les del bloc tecnològic. El mateix passa amb formació corporal. L’he considerat dins del bloc d’assignatures instrumentals perquè fa referència al comportament i concepció corporal com a músic intèrpret. Això no vol dir que un pugui fer transferéncia dels continguts impartits en aquesta assignatura cap al camp pedagògic.
Aquests són alguns exemples que manifesten la subjectivitat com a investigadora i reflexen la manera de pensar d’un mateix. Cal entendre doncs la flexibilitat d’aquesta proposta.

4. Fase de juxtaposició

Per a aquesta fase he elaborat un gràfic (en el document adjunt) que pretén comparar alhora les dades obtingudes en els dos casos.
Veiem doncs que en les dues especialitats el nombre de crèdits d’assignatures de pedagogia és similar, però pedagogia general en té 34 més.
També queda clar que les assignatures instrumentals de pedagogia de l’instrument sobrepassen moltíssim , més del doble, a les de formació general.
El nombre de crèdits del bloc humanístic-social està molt igualat.
És exactament idèntic el nombre de crèdits d’assignatures tecnològiques .
Els crèdits de lliure elecció, en canvi, és gairebé el triple el que és demana en l’especialitat de pedagogia general.
Finalment el bloc de llenguatge musical està bastant igualat.

Per lo tant el que queda més descompensat són les assignatures instrumentals
(amb una diferència de 68 crèdits) i els crèdits de lliure elecció (pedagogia general supera en 22 crèdits). Després segueixen el grup de pedagogia amb una diferència de 34 crèdits, els grups de llenguatge musical i humanístic social, amb una diferència de 6 crèdits cada un. I el mateix nombre de crèdits en el cas de les de tecnologia.

5. Fase comparativa

Es compleixen els asepctes següents de la hipòtesi presentada:
a) El nombre de crèdits d’assignatures instrumentals/interpretatives és molt superior en l’especialitat de pedagogia de l’instrument.
b) El nombre de crèdits d’assignatures de pedagogia és similar.

Aspectes no contemplats en la hipòtesi i que cal destacar:
a) Tot i que el nombre de crèdits d’assignatures de pedagogia és similar, pedagogia general té bastants crèdits més. Concretament 32.
b) El nombre d’assignatures de lliure elecció és molt superior en el cas de pedagogia general. Segurament com a compensació de la diferència entre les assignatures instrumentals.
c) Els altres blocs són els que estan més igualats.

6. Fase prospectiva

En l’especialitat de pedagogia general és té molt clara la sortida professional. En pedagogia de l’instrument , el pes d’assignatures instrumentals supera en 32 crèdits a les de pedagogia general. Per lo tant és pot interpretar que es vol formar a intèrprets amb formació pedagògica. De totes maneres està força equilibrat i per lo tant és difícil decantar la balança cap a un costat o l’altre.
És té molt clar el tant per cent d’assignatures dels altres blocs ja que coincideixen en els dos casos.
Els crèdits de lliure elecció permetran a cada alumne acabar de confeccionar el seu propi pla i per lo tant serà responsabilitat d’ell el decantar-se o complementar assignatures d’un bloc o d’un altre.

Introducció a músiques de diferents països d’arreu del món: Xina, Argentina, Israel, Estats Units, Bèlgica, Àfrica... Mitjançant l’audició, la percussió, el cant i la dansa ens aproparem al folklore d’aquestes regions.

PRESENTACIÓ DEL TALLER

Una cançó americana, un ritme africà, una dansa europea, música oriental i altres melodies seran el mitjà de transport en el nostre viatge imaginari per diferents països del món.

OBJECTIUS

- Introduir música popular i folklòrica de la Xina, Argentina, Israel, Estats Units i Àfrica.
- Adquirir l’hàbit i l’actitud d’escoltar música amb atenció per tal de comprendre-la i gaudir amb ella.
- Introduir-se en la improvisació.
- Treballar patrons rítmics com a acompanyament de cançons.
- Participar interactivament amb el grup i gaudir de la dansa i de l’expressió corporal.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Acompanyament rítmic
- Cant responsorial
- Cant espiritual tots
- Obstinat grans
- Escala pentatònica

Procedimentals

- Aprenentatge de diferents patrons rítmics per acompanyar.
- Audició de diverses peces musicals.
- Aprenentatge d’una dansa hebrea.
- Improvisació guiada sobre un tema africà.

Actitudinals

- Respecte per la música d’altres cultures.
- Audició atenta.
- Respecte pels companys i material.
- Interès per les activitats proposades.

Dades bibliogràfiques

• Títol: “ Music educators journal”
• Publicació: MENC: The National association for music education
• Formats: Es publica en format revista i també via microform i correu electrònic.
• Periodicitat: Es bimensual. Hi ha cinc publicacions a l’any. La subscripció anual té un cost de 10 $.
• Pàgina web: www.pqarchives.com i www.menc.org
• País: Estats Units
• Data de publicació de l’article Teach them how to practice: Maig del 2004
• Autora de l’article en concret: Marilyn J. Kostka

Fa molt de temps que aquest tema em preocupa i de fet havia pensat fer el projecte de final de carrera sobre això. Considero que actualment en les escoles hi ha sovint aquest tema de debat, i fins i tot es pot fer extensiu a les escoles de primària i secundària on el tema de posar deures és una realitat. Jo m’enrecordo que quan feia E.G.B podies fer d’extraescolars el que anomenaven tècniques d’estudi. Per a mi és un tema important a tenir en compte i m’agradaria aprofundir-hi una mica més.
L’article en concret parla de com ensenyar a que els alumnes estudiin. I, en concret, se centra en la pràctica de l’instrument a casa. Primer de tot, i com en qualsevol altra disciplina o matèria, és important crear un clima d’estudi adequat. Per això cal que l’alumne estudii en un lloc amb calma; amb poques distraccions i interrupcions. Sovint és important fer algun descans o parèntesi. Amb els alumnes més petits, caldria que els professors animesin als pares a ajudar a crear aquest espai.
Tenint en compte la diversitat d’alumnes que un mateix professor té, caldria respectar les diferencies i per això no a tothom li serveixen les mateixes estratègies d’estudi. En aquest cas, el que s’entén és que s’ha de poder planificar l’estudi a casa de cada alumne de manera individualitzada. A més a més , amb els alumnes més petits, és bo que els pares estiguin implicats en l’elaboració d’ aquesta planificació.
Sovint el professor diu a classe: “estudia’t això per a casa” o “estudia-ho més lent”, però es donen pautes clares sobre com estudiar. Molts nens comencen amb molta il•lusió i entusiasme les classes d’instrument, però veuen que el progrés esperat és més lent del que esperaven. Jo crec que moltes vegades aquest progrés també està relacionat amb la feina que es fa a casa. En l’article comenta que 2/3 d’alumnes que estudien piano deixan d’estudiar quan arriben a l’institut i fan altres activitats que no els hi suposen tan d’esforç. Probablement si el seu estudi a casa fos més eficient, la motivació atmbé seria una altra. De vegades hi ha la concepció errònea de contra més temps estudiis millor, però això no és així; depén de com s’estudia i l’optimització del temps dedicat.
Per resoldre aquest tema potser el que caldria és que el mestre dediqués una estona de classe a parlar i aclarir com ha d’estudiar l’alumne. Això també ho comenatva la Marisa Pérez a didàctica i per a mi és un tema clau. L’altre aspecte a considerar són els recursos que un pot oferir als seus alumnes.
En definitiva, considero essencial que ens plantejem en el nostre país aquest tema com a mestres i reflexionem en la pràctica del dia a dia per tenir cada cop més recursos de qualitat per a oferir als nostres alumnes i que puguin aprofitar al màxim el temps i disfrutar amb la música.

DADES DE LA REVISTA
Anàlisi descriptiu

Aquest anàlisi s’ha fet a partir dels deu últims números s’han publicat fins a la data d’avui. Els articles ens els que he aprofundit per fer l’anàlisi dels aspectes més concrets són els següents:

- “ Prompting strategies for introducing opera” by Charles R. Beck
- “Teach them how to practice” by Mariyn J. Kostka
- “Putting it together: Integrating Jazz education in the Elementary General music classroom” by Laura Ferguson
- “ Beginning Blues Improvisation pedagogy for non-jazz specialist music educator” by Benjamin Tomassetti.

1.1 Aspectes formals

La revista Music educators journal té un format de revista i conté unes 70 pàgines cada fascicle. La mida aproximadament és de 27x20 cm. La publicació es fa cada dos mesos i surten un total de cinc revistes l’any.
Aquesta revista està escrita completament en anglès i amb un tipografia de lletra tipus Times New Roman al 10 ó al 12. Alguns articles contenen fotografies, la majoria en blanc i negre.
Hi ha molta publicitat sobre temes musicals al llarg de tota la revista.
La portada conté alguna fotografia i és sempre en color. També hi apareix la numeració i el mes i any de publicació.
Pel que fa a l’interior, predominen les pàgines en blanc i negre. De tant en tant hi trobem alguna pàgina en color, però normalment es referent a anuncis o publicitat.
Els articles llargs, d’unes quatre pàgines aproximadament, estan ben estructurats i contenen títols pels diferents apartats que el composen. Sovint hi apareixen quadres a mode de reum o esquemes que serveixen com a eina d’ajuda per a la síntesi dels punts més importants.

2.2 Estructura de la revista

La revista conté un índex que s’estructura sempre de la mateixa manera en els diferents números que publica. El que canvien segons la publicació són els continguts d’aquests apartats.

• “FEATURES” (reportatges): Normalment hi ha entre sis i vuit articles. Aquests tenen una extensió d’entre quatre i sis pàgines. Pel que fa al contingut, tracten de temes actuals sobretot referents a la didàctica d’aula. Es proposen activitats i recursos per dur a terme amb els alumnes. Inclouen temes tan diversos com la imporvisació, la música moderna, el estudi a casa, com treballar el gospel, ... i fins i tot i ha reportatges que inclouen experiències professionals. Sovint es fa referència a recerques ja fetes.

Al final d’aquests articles hi ha el “MENC resources”(recursos) que per una banda, referències bibliogràfiques, i per l’altra, enllaços relacionats amb el tema per que es pugui ampliar la informació en concret.

• “DEPARTMENTS” (seccions):
Les seccions compreses són les següents:

• CONNECTIONS: Aquest apartat sempre es trob al començament de la revista (després de l’índex). És un texte redactat pel president del MENC. En cada número parla d’un tema en concret. Aquest punt té una extensió d’una o dues pàgines com a màxim.

• READER’S COMMENTS: Aquest punt fa referència a articles d’opinió dels lectors habituals. Dins d’una o dues pàgines hi apereixen aquests articles. És tracta d’una mena de cartes d’opinió, o del lector (similar als de “La Vanguardia”).

• MENC TODAY: Ocupa unes quatre o cinc pàgines. Hi apareixen fotografies i articles dels membres de l’associació. Els temes fan referència als actes celebrats per l’associació o aconteixements que s’han dut a terme. Es citen les conferències que s’han fet i les dates de les properes.És a dir que aquesta secció inclou els temes que tenen a veure amb l’associació en concret.

• SAMPLINGS: RECENT JOURNAL ARTICLES
En aquest punt es fa referència a articles recents publicats i que fan referència al món de l’educació musical.

• FOR YOUR LIBRARY: Per una banda recomana llibres que han surtit nous o que poden ser d’interès per als lectors, i per l’altra fa com una crítica/resum d’aquests.

• VIDEO VIEWS: En aquest cas és el mateix que en el punt anterior però referent a videos o DVD’s que s’han publicat.

• ON A MISSION WITH MENC: Aquest apartat es troba al final de la revista i també està relacionat amb l’associació. És en part un punt que insisteix en la implicació/ participació dels membres de l’associació en les diferents tasques o aconteixements que aquesta proposa. Curiosament apareix la següent frase en els diferents volums: “ To advance music education by encouraging the study amb making of music by all”.

• ALSO IN THIS ISSUE: Només en algunes revistes apareix aquesta secció que simplement és un punt que afegeix un parell d’articles o temes nous.

2. 3 Aspectes generals de contingut i temes

La revista Music educators journal ofereix periòdicament articles sobre enfocs d’ensenyament i filosofies. Els temes es basen en les tendencies actuals i qüestions sobre educació musical. A més a més s’hi inclouen les novetats en productes, materials i serveis.
Els temes que s’hi publiquen fan referència a àmbits tan diversos com: educació musical per a nens, per a adults, necessitats eduactives especials, història, tecnologia, interdisciplinarietat, programacions, activitats a l’alula, filosofia, psicologia, música moderna i jazz,....

2. Opinió personal i conclusions sobre la revista

Considero que la revista Music educators journal és una bona eina de treball per als mestres o pedagogs d’educació musical per diverses raons. Primerament cal tenir en compte la importància dels temes que preocupen en

l’actualitat a altres mestres que fan la mateixa feina. De vegades hi ha temes que un pot no plantejar-se’ls i pel fet de llegir articles com els que aquesta revista presenta, ja hi ha un primer pas per a la reflexió. És aquest un punt molt important ja que fa referència tant a potenciar la reflexió en els mestres o pedagogs d’avui en dia com el tema de la formació continuada. Considero que d’això en depén molt directament la qualitat de l’ensenyament que podem oferir als alumnes en concret i/o a la societat en general. I encara podem anar més enllà ja que molts d’aquests temes o el fet de la gran diversitat de temes que ens ofereix ajuden a motivar al professional tan a investigar com a plantejar-se qüestions sobre el què i com ensenya.
Cal dir també que aquesta revista es centra en l’educació musical a Estats Units i que de moment., crec que molts temes estan lluny de la realitat actual de les escoles de música de Catalunya. Per això crec que és una bona eina per a que molts professionals del nostre país comencin a plantejar-se alguns canvis i tinguin fàcil accès a recursos o simplement sàpiguen on trobar informació. Això té a veure també amb el caràcter pràctic o de didàctica a l’aula que ofereixen la major part d’articles i que donen passos detallats i materials concrets per treballar a l’aula.
Finalment cal dir que la diversitat de temes que engloben els diferents números que es publiquen fa que sigui força amena i interessant

El projecte neix amb la intenció de ser innovador i per això hem estudiat els models de les escoles de música de Catalunya, Espanya i d'altres països europeus.

Si esteu interessats en el projecte o en algun punt en concret, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Per tal de donar sentit a la formació que estava rebent vaig sentir la necessitat d’acostar-me a la realitat de les aules i vaig començar a treballar. L’any 2001 vaig començar a treballar al Taller de Música de Badalona on he donat classes de llenguatge musical, cant coral i guitarra. Des de fa tres anys soc coordinadora del departament de llenguatge musical i actualment d’un projecte d’innovació pedagògica. A més a més des de fa dos anys soc mestra de llenguatge musical i cant coral al Centre d’estudis musicals d’Alella.

Per tal de donar sentit a la formació que estava rebent vaig sentir la necessitat d’acostar-me a la realitat de les aules i vaig començar a treballar. L’any 2001 vaig aconseguir la meva primera feina com a mestra al Taller de Música de Badalona on he donat classes de llenguatge musical, cant coral i guitarra. Des de fa tres anys soc coordinadora del departament de llenguatge musical i actualment d’un projecte d’innovació pedagògica. A més a més des de fa dos anys soc mestra de llenguatge musical i cant coral al Centre d’estudis musicals d’Alella.